Derivació

Història de l’art  

Estructura arquitravada: estructura d’un edifici que es basa només en línies horitzontals i verticals.  

Arquitrau: Part inferior de l’entaulament que descansa damunt de la columna.  

Voluta: element decoratiu especialment en els capitells de les columnes jòniques.  

Capitell: part superior d’una columna sobre la qual reposa l’arquitrau.  

Tríglif: placa adornada amb tres bandes o estries verticals.  

Mètopa: espai entre dos tríglifs d’ordre dòric que soviet es decora amb relleus.  

Collarí: motllura en forma d’anell situada sota el capitell d’una columna.

Fris: Part central de l’entaulament clàssic, entre l’arquitrau i la cornisa.   

Estereòbat: basament esglaonat del temple grec. 

Base: part inferior d’una columna sobre la qual s’alça el fust.  

Comentaris tancats a Derivació

Derivació

Geografia Lliurecanvisme: doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual no es discrimina contra les importacions afavorint la producció interior ni s’obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.   Productivitat: relació entre la producció i els recursos emprats per obtenir-la en un període determinat de temps. Biota: conjunt d’éssers vius d’un indret determinat. Purins: producte líquid format per la barreja de defecacions sòlides i líquides i per restes diverses que s’origina a les granges. Fitoplàncton: conjunt d’organismes vegetals que viuen al mar i que formen part del plàncton. Fecunditat: és la quantitat de nascuts vius en relació amb la població femenina en edat fèrtil (dones d’ entre 15 i 49 anys). Aculturació: pèrdua de trets de la pròpia cultura, substituïts per altres procedents d’una cultura diferent. Borsa: mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d’empreses o altres béns. Inflació: elevació general del nivell de preus que normalment es mesura amb l’índex de preus al consum (IPC). Cens: és la llista de tots els habitants d’un país en un període determinat, i conté dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social.

Comentaris tancats a Derivació

Derivació

Economia i Organització d’Empreses

Assentament: anotacions que es fan periòdicament dels fets comprables en el llibre diari.  

Inventari: relació detallada i valorada dels diversos elements que integren el patrimoni d’una empresa en un moment donat.  

Registre Mercantil: conjunt de departaments que depenen de la Direcció General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia i té com a objecte la inscripció dels empresaris, la legalització dels llibres dels empresaris i el dipòsit i la publicitat dels documents comprables.    

Contribuent: persona física o jurídica sobre la qual recau un impost.  

Actiu: part del balanç d’una empresa formada pel total dels béns i drets d’una empresa i mostra les inversions o la destinació dels fons de l’empresa.    

Memòria: document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals.  

Deflactar: tècnica numèrica que elimina l’efecte de la inflació sobre una sèrie de dades econòmiques.  

Liquiditat: capacitat de l’empresa per convertir les seves inversions en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o bancs).   

Període mitjà de maduració: temps que generalment triga l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu.  

Inversió: adquisició d’un bé amb la intenció d’aconseguir un benefici amb ell.

Comentaris tancats a Derivació

Derivació

Història de l’art  

Estructura arquitravada: estructura d’un edifici que es basa només en línies horitzontals i verticals.  

Arquitrau: Part inferior de l’entaulament que descansa damunt de la columna.  

Voluta: element decoratiu especialment en els capitells de les columnes jòniques.  

Capitell: part superior d’una columna sobre la qual reposa l’arquitrau.  

Tríglif: placa adornada amb tres bandes o estries verticals.  

Mètopa: espai entre dos tríglifs d’ordre dòric que soviet es decora amb relleus.  

Collarí: motllura en forma d’anell situada sota el capitell d’una columna.

Fris: Part central de l’entaulament clàssic, entre l’arquitrau i la cornisa.  E

stereòbat: basament esglaonat del temple grec. 

Base: part inferior d’una columna sobre la qual s’alça el fust.  

Comentaris tancats a Derivació

Derivació

Matemàtiques

Matriu: s’anomena matriu de dimensió m x n un conjunt de m x n elements disposats en m files i en m columnes.

Rang d’una matriu: el rang d’una matriu A és el rang d’una matriu esglaonada a A.

Inequació: desigualtat entre dues expressions algèbriques, anomenades membres de la inequació. Els valors de les incògnites que fan que sigui certa la desigualtat són les solucions de la inequació.

Domini: S’anomena domini d’una funció f el conjunt de nombres reals que tenen imatge per f. Es designa per D(f).

Recorregut: S’anomena recorregut d’una funció f el conjunt de membres reals que són imatges per f dels elements del seu domini. Es designa per R(f).    

Funcions algèbriques: són funcions en les quals la variable independent x està afectada només per les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió, potenciació i radicació.

Funció irracional: és aquella en l’expressió analítica de la qual la variable independent x apareix sota el signe radical.

Funció logarítmica de base a: és la que assigna a la variable independent x el valor f(x)=loga x,en què a és un nombre real positiu diferent d’1.

Integral definida: la integral definida d’una funció contínua i positiva en un interval [a,b] és el valor comú al qual s’aproximen les sumes inferiors i les sumes superiors.

Optimització: l’optimització de funcions consisteix a trobar el valor màxim o mínim d’una funció.  

Comentaris tancats a Derivació

Derivació

Geografia

Lliurecanvisme: doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual no es discrimina contra les importacions afavorint la producció interior ni s’obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.    

Productivitat: relació entre la producció i els recursos emprats per obtenir-la en un període determinat de temps.

Biota: conjunt d’éssers vius d’un indret determinat.

Purins: producte líquid format per la barreja de defecacions sòlides i líquides i per restes diverses que s’origina a les granges.

Fitoplàncton: conjunt d’organismes vegetals que viuen al mar i que formen part del plàncton.

Fecunditat: és la quantitat de nascuts vius en relació amb la població femenina en edat fèrtil (dones d’ entre 15 i 49 anys).

Aculturació: pèrdua de trets de la pròpia cultura, substituïts per altres procedents d’una cultura diferent.

Borsa: mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d’empreses o altres béns.

Inflació: elevació general del nivell de preus que normalment es mesura amb l’índex de preus al consum (IPC).

Cens: és la llista de tots els habitants d’un país en un període determinat, i conté dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social.

Comentaris tancats a Derivació

Així no!

Aquest és un exemple de com no heu de parlar en català, ni tan sols a la intimitat!!Tongue out

Núria Cabrerizo i Elena Arbiol

Comentaris tancats a Així no!

Normativa del plural dels Manlleus

  Plural dels manlleus

Norma general

En la formació del plural de mots manllevats, en principi se segueixen les normes gramaticals catalanes i, doncs, s’afegeix al singular la terminació –s (amb l’aparició de la n subjacent quan cal) o les variants –es en el femení i –os en el masculí, segons els casos.

crep/creps, màrqueting/màrquetings, ravioli/raviolis, espagueti/espaguetis, comitè/comitès, paté/patés, camerino/camerinos, currículum/currículums, quòrum/quòrums, ikastola/ikastoles, pizza/pizzes, aleví -ina / alevins -ines, caneló/canelons, estrès/estressos, mujahidí -ina / mujahidins -ines.

 Observacions

·  Els manlleus acabats en –s, algun acabat en -z i els llatinismes acabats en –us queden invariables.

 

gneis/gneis, inlandsis/inlandsis, lapiaz/lapiaz, campus/campus, estatus/estatus, tesaurus/tesaurus.

 

·  Els manlleus acabats en –x segueixen la regla general, és a dir: en el cas dels masculins aguts s’afegeix –os al singular; en el cas dels femenins i masculins plans o esdrúixols s’hi afegeix –s.

 

addax/addaxos, esquetx/esquetxos, fax/faxos, flux/fluxos, sandvitx/sandvitxos, hèliox/hèlioxs, símplex/símplexs, tèlex/tèlexs.

 

·  Els monosíl·labs masculins dux, linx, lux i matx, i alguns nous manlleus monosil·làbics acabats en –x, afegeixen una –s al singular.

 

dux/duxs, linx/linxs, lux/luxs, matx/matxs, box/boxs, tex/texs.

 

·  Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes travats procedents de l’anglès fan el plural afegint –s només al nucli del sintagma, que és el segon element.

 

best-seller/best-sellers, flashback/flashbacks, walkie-talkie/walkie-talkies

·  Els manlleus d’introducció molt recent, o molt especialitzats, encara no s’han adaptat al català i, per tant, no s’hi apliquen les regles regulars de formació del plural (en algunes paraules hi ha vacil·lació entre el plural originari i el catalanitzat i en d’altres es fa servir el plural originari).

 

lieder-lieds (plurals de lied), quanta-quàntums (plurals de quantum-quàntum)

Comentaris tancats a Normativa del plural dels Manlleus

Normativa del plural dels Manlleus

     Plural dels manlleus

Norma general

En la formació del plural de mots manllevats, en principi se segueixen les normes gramaticals catalanes i, doncs, s’afegeix al singular la terminació –s (amb l’aparició de la n subjacent quan cal) o les variants –es en el femení i –os en el masculí, segons els casos.

crep/creps, màrqueting/màrquetings

 

Observacions

·  Els manlleus acabats en –s, algun acabat en -z i els llatinismes acabats en –us queden invariables.

 

campus/campus

 

·  Els manlleus acabats en –x segueixen la regla general, és a dir: en el cas dels masculins aguts s’afegeix –os al singular; en el cas dels femenins i masculins plans o esdrúixols s’hi afegeix –s.

 

addax/addaxos

 

·  Els monosíl·labs masculins dux, linx, lux i matx, i alguns nous manlleus monosil·làbics acabats en –x, afegeixen una –s al singular.

 

box/boxs

 

·  Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes travats procedents de l’anglès fan el plural afegint –s només al nucli del sintagma, que és el segon element.

 

flashback/flashbacks

 

·  Els manlleus d’introducció molt recent, o molt especialitzats, encara no s’han adaptat al català i, per tant, no s’hi apliquen les regles regulars de formació del plural (en algunes paraules hi ha vacil·lació entre el plural originari i el catalanitzat i en d’altres es fa servir el plural originari).

 

quanta-quàntums (plurals de quantum-quàntum)

 

 

 

Cristina Ferreiros

 

 

Comentaris tancats a Normativa del plural dels Manlleus

Freaky

Mot procedent de l’anglès, emprat en l’argot juvenil o col·loquial per a descriure una persona estranya i poc corrent, amb gustos o personalitat estrambòtica, fora de la normalitat.

 

Exemple:

–          L’altre dia van emetre per TV3 un altre capítol de Mr.Bean! Mira que l’han fet cops, però cada vegada que el veig no puc parar de riure!

–          T’agrada Mr.Bean? Però si és el personatge més freaky del món! Les seves bromes no em fan gens de gràcia, em posa nerviosa.    

Lourdes Alarcón, Iván García, Alba Jordan, Verónica Leal i Clàudia Alloza

Comentaris tancats a Freaky