Un manlleu, igual que una creació, sempre constitueix un enriquiment i una renovació de les
possibilitats d’expressió. Mentre hi hagi llengües, continuaran bescanviant-se paraules entre elles
sense por de perdre l’ànima, perquè una llengua que viu és una lllengua que dóna i que rep.
(H. WALTER. L’aventure des langues en Occident)
