Continuem amb el significat dels nostres noms!
é Lorena Nom evocador de la Verge patrona d’aquesta comarca francesa (Lorraigne, antiga Lotharingia, de Loratius) (On 10-8)
é Aida Nom creat pel llibretista Piave per a la protagonista de l’òpera homònima de Verdi. Inspirat possiblement en Ada, de la qual és també equivalent, així con d’Alda i d’Adelaida. (On 2-2)
é Cristina Forma femenina de Crist (On 24-7) Crist: Nom cristià, procedent del grec Christos, “ungit”, aplicat al Messies. Emprat pels primitius cristians, que consideraven el de Jesús massa venerable per a ésser portat.
é Irene Nom grec de dona. Eirene, “pau” (On 28-6)
é Iván Variant russa i búlgara de Hoan (On 24-6)
é Silvia Nom romà. Del llatí silva, “bosc”.El primer portador en fou la llegendària Rhea Silvia, mare de Ròmul i Remus, els fundadors de Roma. (On 21-4)
é Francisco José Francesc: Nom d’origen italià. El primer a portar-lo fou sant Francesc d’Assís, que, segons la tradició, parlava molt bé el francès (On 4-10) Josep: nom de l’hebreu "Déu acreixerà", "Déu augmenta". (On 19-3)
é Verónica Nom d’una dona que eixugà la cara de Jesús a la seva Passió. És potser una deformació de Bereniç, o, també forma de Vera-eikon, “vera imatge”, en grec. (On 9-7)
é Lucía: Nom romà. Del llatí relatiu a la llum, naixement. (On 13-12)
é Gonzalo-Xavier Gonzalo: Derivació del medieval Gundisalvus (Gundi, “lluita”; all, “tot”; us, “disposat”): “home disposat per a la lluita, guerrer”. (On 21-10) Xavier: Nom d’origen basc, “el que viu a casa nova”. (On 3-12)
A continuació una estadística que mostra els noms més comuns a la nostra classe:
|
Anna/Ana |
Alba | Marta | Cristina |
| 3 | 4 | 2 | 2 |
Irene García i Alba Cabrera