Novi o xicot … Novia o xicota

Els creadors d’aquest bloc som persones d’entre 17 i 18 anys. Amb aquestes edats és freqüent tenir a persones especials al nostre costat, encara que cal deixar clar que això no és una cosa exclusiva de la nostra edat: també n’hi ha de més petits.

Trobem persones especials i les situem al nostre costat. Aquestes persones són més que amics i no pertanyen a la nostra família. Són persones que ens hem trobat i amb les que hem congeniat, i com no, per les que sentim alguna cosa més que amistat. Són els novis i novies tan freqüents a les boques de molts de nosaltres.

Bé, en català els hauríem de dir els xicots i xicotes. No m’ha passat ni un ni dos cops que escolto a una persona corregir a una altra quan aquesta segona parla del seu novi o de la seva novia.

Aquests, els nuvis (que no novis) i les novies són els que arriben a l’altar per donar-se el "sí-quiero" del castellà mentre que el xicot i xicota són les parelles que acostumen a freqüentar entre els nostres cercles socials.

Ara bé, estem d’acord en què som a Catalunya i que si parlem en català allò més adient seria anomenar a aquestes persones especials en català. De totes maneres, si el que fa que aquestes persones siguin especials per a nosaltres és l’amor, què importa com els anomenem mentre que les dues persones hi estiguin d’acord?

 

Lourdes Alarcón, Clàudia Alloza, Ivàn García, Alba Jordan i Verónica Leal

Comentaris tancats a Novi o xicot … Novia o xicota

NEN vs NENG

Per qui no ho sàpiga, "nen" és equivalent a noi, és a dir, en certa manera vol dir "niño" en castellà. Aquesta paraula entre els joves, entre nosaltres, s’utilitza com el "tío" del castellà.

Fa cosa de dos anys un programa de televisió va decidir explotar la paraula afegint-hi una lletra, concretament una "g" al final, amb la qual cosa quedava la paraula així: NENG. Sembla ser que la "g" aquesta va ser afegida per la pronunciació que fan els castellanoparlants, de Barcelona, de la paraula nen i és que la acaben amb un so semblant al gerundi de l’anglés (les formes verbals acabades amb -ing).

Per acabar de completar la superexplotació de la paraula, el programa la va acompanyar del Neng: un individu de Castelldefels (apareix al vídeo). Cal dir que no només va acompanyar la paraula amb l’individu,sinó que en va fer una frase: "Qué pasa neng!", salutació que al principi d’aquell moment quasi tothom utilitzava. Tot això queda molt més clar, si cliqueu a l’enllaç i veieu el vídeo:

 

En resum, aquella paraula que els joves catalans utilitzàvem entre nosaltres va passar a ser una paraula popular a la resta de l’Estat però amb una mutació donada per voler adaptar la pronunciació a la que els castellanoparlants fan de la paraula nen.

 

Lourdes Alarcón, Clàudia Alloza, Ivàn García, Alba Jordan i Verónica Leal

Comentaris tancats a NEN vs NENG

Sant Josep

El següent topònim es del barri de Sant Josep.

Sant Josep te uns monuments urbans detacats com una escultura de Josep Guinovart al parc de la Serp. Aquest parc es l’escenari de la festa major del poble, que te lloc a principis de Maig.

 

Lucía Ortín Inglés, Anna Serrano, Anna Berrozpe 

Comentaris tancats a Sant Josep

Hospitalet del Llobregat

L’últim topònim és el de la ciutat de l’Hospitalet del LLobregat.

El nom de "L’Hospitalet", fa referència a "petit hospital", popularment es creu que ve de l’hostal que va existir prop de l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana (a uns 7 km de Barcelona) a l’edat mitja, que servia per allotjar als viatgers que arribaven a Barcelona quan les portes ja eren tancades.

Dintre d’aquesta ciutat es troba el barri de Bellvitge en el qual està situada la nostre escola. Avui dia podem dubtar de quin és l’origen del nom d’aquest barri però molts aseguren que el nom ha resultat d’expressions  realitzades per viatgers que pasaven per Barcelona, com "bell viatge" o "bella vista".

Anna Serrano, Anna Berrozpe i Lucía Ortín 

Comentaris tancats a Hospitalet del Llobregat

Santa Eulàlia

El següent topònim es el del barri de Santa Eulàlia.

El barri te una escultura obra de Josep María Subirach, coneguda popularment com "la Pinza", que dóna la benvinguda al barri quan s’entra per l’accès de la Bordeta. Però en realitat representa la creu del martiri de Santa Eulàlia de Provençana. Existeix també una esglèsia romànica del s.XII, Santa Eulàlia de Provençana, restaurada al s.XVIII, al voltant de la qual es situen els orígens del barri.

 

 

 

Lucía Ortín, Anna Serrano, Anna Berrozpe 

Comentaris tancats a Santa Eulàlia

Bellvitge

El següent topònim és el del barri de Bellvitge.

Encara avui podem dubtar de quin és l’origen del nom d’aquest barri encara que molts aseguren que el nom ha resultat d’expressions en català o en castellà, realitzades per viatgers que pasaven per Barcelona, com "bell viatge" o "bella vista".

Altres aseguren que el lloc on esta situat Bellvitge era abans anomenat Malvitge, ja que a prop es localitzava una masia anomenada Mas de Malvitge. Es diu que aquest nom s’haniria transformant per la propia gent del lloc per les negatives referències del nom, ja que es semblava en català a "Mal viatge".

 

Lucía Ortín, Anna Serrano y Anna Berrozpe

 

Comentaris tancats a Bellvitge

Exemples de Manlleus

 

  • Crep/Creps
  • Màrquetin/Màrquetings
  • Ravioli/Raviolis
  • Espagueti/Espaguetis
  • Comitè/Comitès
  • Paté/Patés
  • Camerino/Camerinos


 

Cristina Ferreiros Ruiz

Comentaris tancats a Exemples de Manlleus

Cornellà de Llobregat

Com veieu en aquesta categoria hi ha força topònims, per tant, la nostra classe està formada per gent de molts llocs però encara falta algun més com el de Cornellà de Llobregat.

La paraula Cornellà prové del romà "Cornelianus", la primera referència escrita d’aquest nom data de l’any 980. Hi ha poca informació sobre l’origen d’aquest nom, però es sap que el sufix -à fa referència a pertinença o possessió. D’aquí ha aparegut la teoria que el nom de Cornellà és degut a que Corneli va viure o va posseir terres en aquella zona durant la seva època. Ara que ja sabem d’on ve Cornellà deduïm que l’altra part del nom: "de Llobregat" se li va atorgar per la seva proximitat al riu d’aquest nom.

Anna Serrano, Anna Berrozpe i Lucía Ortín.

Comentaris tancats a Cornellà de Llobregat

Derogació dels pronoms febles

Benvinguts a aquesta nova categoria!

Aquí trobareu diverses curiositats sobre la llengua catalana que no es poden incloure dins de la resta de categories del bloc com per exemple vídeos sobre gramàtica, fonètica, paròdies…

Una d’aquestes curiositats que hem trobat sobre la llengua catalana és una paròdia realitzada pels actors del programa "Polònia" de TV3, on el president Montilla decideix fer una proposta de derogació dels pronoms febles.

Esperem que us agradi!

Anna Serrano i Anna Berrozpe

Comentaris tancats a Derogació dels pronoms febles

Esplugues de Llobregat

El següent topònim del que parlarem és del d’Esplugues de Llobregat.

El nom d’Esplugues, plural de la paraula espluga, deriba de l’expressió grega "spelunca", que significa cova, balma, caverna, gruta o cavitat. Esplugues va rebre aquest mot ja que, abans de la urbanització de la zona, aquest era un territori amb topografia accidentada i molta presència de balmes o coves. Al nom d’Esplugues se li afegeix el de Llobregat perquè totes les aigües del poble van a parar al riu del mateix nom.

 

 

Anna Serrano, Anna Berrozpe i Lucía Ortín.              

 

Comentaris tancats a Esplugues de Llobregat