Els creadors d’aquest bloc som persones d’entre 17 i 18 anys. Amb aquestes edats és freqüent tenir a persones especials al nostre costat, encara que cal deixar clar que això no és una cosa exclusiva de la nostra edat: també n’hi ha de més petits.
Trobem persones especials i les situem al nostre costat. Aquestes persones són més que amics i no pertanyen a la nostra família. Són persones que ens hem trobat i amb les que hem congeniat, i com no, per les que sentim alguna cosa més que amistat. Són els novis i novies tan freqüents a les boques de molts de nosaltres.
Bé, en català els hauríem de dir els xicots i xicotes. No m’ha passat ni un ni dos cops que escolto a una persona corregir a una altra quan aquesta segona parla del seu novi o de la seva novia.
Aquests, els nuvis (que no novis) i les novies són els que arriben a l’altar per donar-se el "sí-quiero" del castellà mentre que el xicot i xicota són les parelles que acostumen a freqüentar entre els nostres cercles socials.
Ara bé, estem d’acord en què som a Catalunya i que si parlem en català allò més adient seria anomenar a aquestes persones especials en català. De totes maneres, si el que fa que aquestes persones siguin especials per a nosaltres és l’amor, què importa com els anomenem mentre que les dues persones hi estiguin d’acord?
Lourdes Alarcón, Clàudia Alloza, Ivàn García, Alba Jordan i Verónica Leal
