Catacraks

 
Aqui n’hi ha un exemple de com no s’ha de parlar català….si us plau…així no!…ni a la intimitat

Núria Cabrerizo 

Tweet

 
http://www.xtec.cat/lic/centre/alumnat/jocs_lic/div2_jocs.pdf

http://www.xtec.cat/lic/centre/alumnat/jocs_lic/div1_jocs.pdf 

 Núria Cabrerizo

Tweet

• sushi

• xauarma

• piercing

• parking

•  camerino 
  

Tweet

DERIVACIÓ

A segon de batxillerat en la modalitat de ciències socials utilitzem certes paraules que podem calificar com a tecnicismes, paraules que utilitzem sobretot en les matèries de modalitat com és el cas de geografia, economia i organització d’empresa, història de l’art i matemàtiques.

Laura Belmonte i Lorena Dominguez  

Tweet

I ara, com a última entrada d’aquesta categoria una estadística que mostra el cognoms més freqüents a la classe, fent també referència a si són 1r o 2n cognom:

A continuació l’origen i el significat d’aquests cognoms:  RODRÍGUEZ: Hem d’incloure el cognom en el gran grup dels denominats patronímics, és a dir, d’aquells que deriven del nom propi de la persona que, en un moment històric determinat, adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritza aquesta mena de cognoms és la diversitat de llinatges que existeix i, en conseqüència, l’abundància de persones que en la actualitat es cognomenen així, ultrapassant, moltes vegades, l’àmbit d’una llengua o cultura. En aquest cas, el cognom Rodríguez és derivat del nom propi Rodrigo. És molt freqüent, sobretot a Castella, sumar el sufix -ez als cognoms patronímics. Així trobem abundants patronímics amb aquest sufix, senyal de què es tracta d’un patronímic: Fernández, Rodríguez, López, Hernández, González, Pérez, etc. El seu punt d’origen sembla ser a Astúries i, en general al nord de la Península. Al rei don Rodríguez el fan un dels primers d’aquest nom. D’ altres tenen una altra opinió: aquest nom, Rodríguez, fou espanyolitzat, per dir-ho així, ja que l’original del monarca visigot era Rodrerich. És cert que el cognom Rodríguez, com molts dels patronímics, està repartit per tota la Península. Però també ho és el fet de que Rodríguez es troba molt estès per tota l’Amèrica de parla hispana. A la Península, destaquen poblacions com León, Algeciras, Cádiz, Salamanca, Cartagena, Jaen i Murcia com a llocs on el cognom ha arrelat amb més força. De totes maneres, el cognom Rodríguez és universal i es poden trobar personatges amb el cognom a tot el món.

GARCÍA: Garcia és un cognom patronímic. Prové de l’antic prenom Garcia, d’origen pre-romà, probablement ibèric. Garcia en d’idioma god significava "príncep de la vista agraciada", el que indicava que abans de la invasió musulmana ja existia com a nom en altres regions espanyoles. Les primeres referències d’aquest cognom les trobem a l’any 913. Fou a Navarra on s’utilitzà per primera vegada abans que a Castella. També trobem gran quantitat de topònims Garcia, especialment indicant pobles (tant a la Península Ibérica com a Amèrica Llatina), accidents geogràfics, masies catalanes, molins, etc. A Catalunya destaquem el castell de Garcia, coll d’en Garcia, granja Garcia (Cervelló), Mas Garcia (Llimiana) i Molí de la Garcia (la Sènia). Actualment, el cognom Garcia és el més estès de tota la Península Ibèrica i també molt estès en altres zones de parla hispànica, sobretot als diferents països d’Amèrica Llatina. També a Catalunya, el cognom és el més estès de tots els que hi ha, concentrat sobretot en la gran àrea barcelonina.

PÉREZ: Cognom patronímic, derivat del nom Pero o Petrus, molt comú a l’Edat Mitjana. La primera menció que trobem del nom és a la mitologia grega, era nom de dona, i es tractava de la filla de Meleo i Cloris. Famosa per la seva bellesa, va casar amb Bianco, que aportà com a dot els immensos ramats de Filaco que aconseguí gràcies als coneixements mèdics del seu germà Melampo, que posà com a preu pels seus serveis, l’anomenat ramat. Potser existeix un antecedent entre el nom de Petrus, i la seva derivació en Pere, o més tard, Pérez. En l’actualitat, el cognom Pérez s’ha difós àmpliament per Catalunya i la resta dels Països Catalans.

SÁNCHEZ: Cognom patronímic. Aquest cognom prové del patronímic Sanxo, fet serví per personatges castellans i aragonesos que més tard s’anomenaren Sánchez. Actualment, molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d’on en foren originaris, participant activament en la reconquesta de la Península i més tard, en la conquesta d’Amèrica. Per aquest motiu, el cognom ha estat molt estès no només a Astúries, Lleó, Galícia, La Rioja, Castella i Navarra, sinó també a altres llocs d’Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d’Aragó i Castella fou evident. Per fer-nos una idea de l’extensió del cognom, a la Península hi ha més de 36.000 famílies cognominades Sánchez.

   Irene García i Alba Cabrera

Tweet

A continuació una estadística que mostra els noms més comuns a la nostra classe:

I ara, una estadística que mostra el cognoms més freqüents a la classe, fent també referència a si són 1r o 2n cognom:

Tweet

En aquest apartat del bloc mostrarem alguns dels barbarismes i faltes greus que s’han dit a l’aula de 2n de Batxillerat social. A continuació explicarem que és un barbarisme.

 
Un barbarisme és la utilització d’expressions, paraules o construccions que són pròpies d’una llengua diferent a la utilitzada. Aquests barbarismes considerats un empobriment de la llengua on són importats.

El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d’estranger) i té una
connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat interferència
lingüística com a substitut. A més a més, la interferència es pot
referir a tots els nivells de la llengua: fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barabrisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.

El barbarisme o la interferència es produeixen de manera
involuntària, quan un parlant de manera conscient usa una expressió o
estructura d’una altra llengua (per produir determinats efectes
estilístics o per citar textualment, per exemple), es parla de "canvi
de codi". Les interferències són molt comunes en comunitats bilingües o en el procés d’aprenentatge d’un segon idioma.

Fran Jiménez i Gonzalo Silva

Tweet

 Aquesta és l’última entrega. Ara ja podeu votar, és a dir, comenta-li als responsables de la secció quines són les cinc millors. La vostra opinió ens servirà per decidir definitivament les guanyadores.

Tweet

Aquesta és la segona entrega en la que podeu observar diferents barbarismes i faltes greus:

Monus–>Micos

Defença–>Defensa

Haber pusado–> Haver posat

Devil–>dèbil

Derivaben–>Derivaven

Fran Jiménez i Gonzalo Silva

Tweet

Aquesta és la segona entrega en la que podreu observar diferents barbarismes i faltes greus:

Monus–>Micos

Defença–>Defensa

Haber pusado–> Haver posat

Devil–>débil

Derivaben–>Derivaven

Fran Jiménez y Gonzalo Silva

Tweet