Catacraks

Avui en dia, tot es pot traslladar a un llenguatge vulgar i incoherent, a primera vista. Posem per cas la denominació atorgada als diners, la "plata". Aquest mot pertany a un vocabulari vulgar, juvenil i d’un àmbit propi dels suburbis de les ciutats. Tanmateix dins d’aquest entorn poden ser utilitzats sinònims com "pasta", anglicismes com "money", etc.

Tweet

A continuació una estadística que mostra els noms més comuns a la nostra classe: 

I ara, una estadística que mostra el cognoms més freqüents a la classe, fent també referència a si són 1r o 2n cognom:

Tweet

Continuem amb el significat dels nostres noms!

é     Lorena Nom evocador de la Verge patrona d’aquesta comarca francesa (Lorraigne, antiga Lotharingia, de  Loratius) (On 10-8)

é     Aida  Nom creat pel llibretista Piave per a la protagonista de l’òpera homònima de Verdi. Inspirat possiblement en Ada, de  la qual és també equivalent, així con d’Alda i d’Adelaida. (On 2-2)

é     Cristina Forma femenina de Crist (On 24-7)  Crist: Nom cristià, procedent del grec Christos, “ungit”, aplicat al Messies. Emprat pels primitius cristians, que consideraven el de Jesús massa venerable per a ésser portat.

é     Irene Nom grec de dona. Eirene, “pau” (On 28-6)

é     Iván Variant russa i búlgara de Hoan (On 24-6)

é     Silvia Nom romà. Del llatí silva, “bosc”.El primer portador en fou la llegendària Rhea Silvia, mare de Ròmul i Remus, els fundadors de Roma. (On 21-4) 

é     Francisco José Francesc: Nom d’origen italià. El primer a portar-lo fou sant Francesc d’Assís, que, segons la tradició, parlava molt bé el francès (On 4-10) Josep: nom de l’hebreu "Déu acreixerà", "Déu augmenta". (On 19-3)

é     Verónica Nom d’una dona que eixugà la cara de Jesús a la seva Passió. És potser una deformació de Bereniç, o, també forma de Vera-eikon, “vera imatge”, en grec. (On 9-7)

é Lucía: Nom romà. Del  llatí relatiu a la llum, naixement. (On 13-12)

 é    Gonzalo-Xavier Gonzalo: Derivació del medieval Gundisalvus (Gundi, “lluita”; all, “tot”; us, “disposat”): “home disposat per a la lluita, guerrer”. (On 21-10) Xavier: Nom d’origen basc, “el que viu a casa nova”. (On 3-12)

A continuació una estadística que mostra els noms més comuns a la nostra classe:

Irene García i Alba Cabrera

Tweet

En aquesta entrada presentem alguns dels noms de la nostra classe amb el seu significat, com hi ha força noms els presentarem en dues entrades.

 é     Lourdes Nom de la Verge d’aquesta localitat occitana. Del mot basc topònim  Lorde, “alçada costanera” (On 11-2) 

é     Claudia Del gentilici llatí Clauduis, “coix”. Malgrat la seva significació esdevingué força il·lustre a Roma (On 18-2) 

é     Elena Nom portat per la mare de l’emperador Constantí. És   variant d’Helena (On 18-8) -> Helena    Nom mitològic, portat per la dona més bella de Grècia, segrestada per Paros, origen de la guerra de Troia. Origen dubtós: per a alguns relacionat amb Helane, "torxa". Per altres, s’identifica amb Samara, deessa sànscrita de l’Aurora. (On 7-10)

é     Laura Nom d’origen llatí. De Laurus, “llor”, i, per extensió, “triomf”. (On 18-8)

é     Anna/Ana  De l’hebreu Hanna, “compassió”, derivat de Hananya (Annanies), “ Déu s’ha compadit. Nom bíblic de la Verge Maria (On 26-7) 

é     Alba Nom significatiu de Nostra Senyora de l’Alba. Del llatí Alba, “aurora”, i aquest d’Albus, “blanc”, al·ludint la primera claror del dia.  (On 15-8) 

é     Núria Nom de la Verge d’aquest santuari. El topònim podria derivar del basc N-uri-a, “lloc entre turons””, amb possible influència posterior del nom femení àrab Nuriya, “lluminosa” (On 8-9) 

é     Marta Nom hebreu del Nou Testament. De l’arameu Marta’,”senyora” (On 2-12) 

é     Patricia Nom llatí Patricius, “patrici” (títol dels primitius oriünds de Roma, “la pàtria”) (On 17-3) 

é     Ariana Nom procedent de la llatinització, Arianus, d’Ari (On 7-3)

Irene García i Alba Cabrera

Tweet

En aquesta categoria podreu trobar la procedència i els significats dels nostres noms, i com a curiositat el dia del sant de cadascun dels noms. També veureu un estudi, tant dels noms com del cognoms més nombrosos a la nostra classe; a més del significat dels cognoms més repetits. 

Irene García i Alba Cabrera

Tweet

Si el popular “neng!” ens sembla vulgar i col·loquial, l’utilitzat “jambo” s’emporta la medalla. Es refereix, en el vocabulari estàndard o juvenil, a l’amic, col·lega, o simplement  aquell noi/home en el que ens hem fixat i del qual parlem.

Hem passat del típic “tiu” al nou “jambo” i altres derivants com “pavo”, “turco”, “titu”… denominacions cada cop més estrambòtiques i amb menys sentit.

 Verónica Leal, Clàudia Alloza, Lourdes Alarcón, Ivan García i Alba Jordan

Tweet

És una de les paraules clau i més utilitzada per a referir-se al col·lectiu homosexual, generalment, masculí.

Però també té altres usos semblants. S’utilitza per a referir-se a persones heterosexuals però que, segons altres, tenen gestos i expressions pròpies de les dones o “afeminades”. Un exemple pot ser quan un noi té la mania de tirar-se els cabells enrera, creuar les cames o fer la broma de tocar-li al cul a un col·lega seu, i els seus amics li diuen: “Ets un monyes!!” o “treu, monyes!!”.

L’ús d’aquesta paraula es fa, normalment, de manera despectiva cap a la persona o al col·lectiu.

En la cadena de televisió “Telecinco” van crear un programa anomenat “Agitación + IVA” en el qual un dels seus personatges claus era “El moñas”. Aquest personatge representava, d’una manera bastant allunyada, el que la paraula “monyes” representa.

El personatge en qüestió, és un noi jove que viu al carrer i sempre es fica en embolics ximples ja que ell, segons sembla, pateix alguna deficiència mental. A més, molts cops sembla que la seva extravagant forma de ser, pugui relacionar-se amb la personalitat d’algunes persones homosexuals.

Aquest personatge dispersa el que és la idea de “monyes” a més de ridiculitzar uns col·lectius com són l’homosexual i el de les persones amb certs problemes mentals.

Tot seguit podeu veure un vídeo en el que aquests trets es veuen clarament:

Verónica Leal, Clàudia Alloza, Lourdes Alarcón, Ivan García i Alba Jordan

Tweet

És el terme utilitzat per a descriure unes determinades botigues de menjar i d’altres coses que solen obrir gairebé les 24 hores del dia, i que sol estar regentada per una família de xinesos, indis, paquistanesos… Això si, mai catalans ni espanyols.

L’origen d’aquest tipus de botigues arrela de la tenda fícticia, Kwik-E-Mart d’Apu Nahasapeemapetilon, en la sèrie animada Los Simpsons, on la principal característica de la tenda és que els aliments no són saludables i que la majoria dels aliments i de les begudes estan en males condicions.

Aquesta sèrie nord-americana ha dut a la fama a aquest tipus de comerços que s’estan començant a notar als carrers de les nostres ciutats i que, molts cops, són els que “salven la vida” a aquelles persones, despistades de mena, que se’n recorden a l’últim moment de fer les últimes compres, o a aquelles persones que decideixen muntar-se la festa a l’últim moment, això si, en aquestes botigues els aliments semblen ser saludables i estan en bones condicions, o això creiem!!

En el següent vídeo, podreu veure com han plasmat l’imaginari badulaque de la sèrie animada a la vida real:

Verònica Leal, Clàudia Alloza, Lourdes Alarcón, Ivan García i Alba Jordan

Tweet

En el següent article us deixem uns quants exemples de neologismes que utilitzem en la llengua catalana. A continuació dels mots, la seva definició i una imatge que il·lustri millor el significat de la paraula.

•  Baguet: pa d’origen francès, en forma de barra llarga i estreta, d’entre aproximadament 60 i 70 cm de longitud.    

• Bicicleta tot terreny (sinònim: bicicleta de muntanya):

  bicicleta alta, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, que s’utilitza en la modalitat de bicicleta tot terreny.

• Bric: envàs de cartó impermeabilitzat per a productes alimentaris liquids.

• Caputxino: cafè amb llet escumosa o nata batuda, empolsat sovint amb xocolata.

• Casa adossada: cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per la paret dorsal.

• Clonatge: procés d’integració d’un segment de DNA en un altre DNA de replicació autònoma, pertanyent a un altre organismo.

• Discjòquei: persona que té l’ofici de posar els discos, bé en una discoteca o sala de ball, bé en una emissora de ràdio.

• Dopatge: acció de recórrer, un esportista, a estimulants antireglamentaris amb la intenció d’augmentar el rendiment en una competició.

• Esbós: representació gràfica preliminar que plasma els diversos elements visuals i textuals que intervindran en la composició final d’un material publicitari.

• Escàner: aparell òptic que explora un objecte o una regió i transfereix la informació que n’obté a un suport informàtic.

• Estrès: (masculí) estat de tensió aguda de l’organisme provocat per una situació d’amenaça o d’agressió fisiològica, psíquica, etc.                                        
• Flaix: (masculí) aparell utilitzat en fotografia que produeix una llum molt intensa de curta durada, a fi de compensar la insuficiència o el desequilibri de la llum disponible per a la presa d’una fotografia. 
• Pizza: pasta salada d’origen italià feta de massa de pa i coberta amb formatge, tomàquet i altres ingredients salats i que es cou al forn. 
•  
• Pin: emblema o senyal que es porta a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic.
•  
•  Friki: Persona considerada rares i/o extranya amb aficions i coneixements sobre temàtiques molt variades que les duu a terme en la seva manera de ser, d’expressar-se i sobretot en la seva aparença física.
•                                         

Tweet

Els neologismes es formen a partir d’aquestes tècniques: 

• Derivació: afegir prefixos i/o sufixos a lexemes ja existents. Exemple: des + comprimir: descomprimir. 

• Composició: combinació de mots ja existents.Exemple: busca + usuaris: buscausuaris. 

• Composició sàvia: combinació de formants cultes (llatins o grecs) o d’un mot patrimonial amb un formant culte.Exemple: mega + polis: megàpolis. 

• Lexicalització: lexicalització d’una forma flexiva, normalment un verb.Exemple: rentar: rentat. 

• Habilitació sintàctica: canvi de la subcategoria gramatical d’un altre.Exemple: desqualificar: desqualificar-se.

• Sintagmació: lexicalització d’una estructura sintàctica el resultat de la qual és un compost sinàptic. Exemple: violència domèstica.

•  Siglació: lexicalització d’una sigla llegida com una paraula.Exemple: cedé.

• Mots creuats: apòcope del primer element d’una estructura sintàctica lexicalitzada i afèresi del segon.Exemple: turisme + informàtica: turismàtica. 

• Truncament: apòcope o afèresi, o supressió d’un mot o més d’un d’una estructura sintàctica lexicalitzada. Exemple: neoconservador: neocon; top model: top.

• Neologisme semàntic: canvi de significat d’un mot; pot ser per habilitació d’una marca. Exemple: cercador, típex.

• Manlleus: incorporació de mots presos d’altres llengües. Poden arribar a adaptar-se a la llengua receptora, com en el cas de disquet o xip, que provenen de diskette i chip en anglès. Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d’una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia. Quan l’element denominat deixa d’ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu.

• Calc: formació d’una unitat lèxica per imitació de l’estructura o significació d’un mot estranger. Exemple: space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor.

• Altres sistemes: incorporació de mots d’origen dialectal, d’argot, i altres sistemes que no es poden classificar en els apartats anteriors. Exemple: fitipaldi.

Marta Cobas, Marta Sánchez, Ana Sánchez i Cristina Rodríguez.

Tweet